Quan el seu creador va posar el llenguatge Linux a la xarxa no va ser, de cap manera, una acció econòmica. Els motius de Linux Torvax no eren l'obtenció d'un benefici. Però, sovint, algunes accions humanes no tenen el resultat esperat.
Segurament si Bill Gates no hagués creat un monopoli tant opressor dins del programari mundial, Linux no hauria desenvolupat tant ràpidament la seva vessant econòmica. Com resposta al monopoli, primer va néixer un moviment social emergent, i desprès, quasi com una necessitat, la vessant comercial i econòmica.
Amb una plataforma base de codi gratuït, les empreses desenvolupen aplicacions comercials, que precisament per la gratuïtat del codi font, tenen, tan sols el cost de la seva programació.
Neix així un producte comercial amb unes prestacions equivalents o superiors als existents, però amb un preu molt més baix. I sense voler, ens trobem al eix de l'economia de mercat, la llei d'oferta i demanda de productes necessaris a preus més competitius.
Cada vegada son més i més els usuaris d'aquest sistema. El fenomen s'expandeix tan a ús personal, com al del món de l'empresa. Fins i tot a nivell d'administracions estatals, i no tan sols a països que per falta de recursos no tenen accés al programari convencional, sinó cada vegada més a estats de economies benestants que veuen millors opcions al Linux.
Així, amb un dinamisme creixent, l'economia Linus és desenvolupa de manera paral·lela al creixement de la informàtica a la societat
A través de les següents adreces hem intentat oferir una visió dels diferents aspectes, que fan que el concepte de llenguatge Lynus i una nova economia emergent de programari siguin conceptes paral·lels. diversos aspectes

• WMASTER
• EL CALDERO MAGICO
• ATTACMADRID
• SOFTONIC/LINUX
• MANDRAKE FORUM

WMASTER

En aquesta pàgina trobarem la presentació del ESware 365. És un potent sistema operatiu amb totes els avantatges Linux, entorns gràfics configurables, gestors de finestres, etc...Avisa automàticament de les noves versions, que a més s'instal·laran de manera gratuïta. Inclou les eines informàtiques més actuals com StarOffice, koffice, Open office, Mozilla.amb multitud d'aplicacions de tot tipus, tan per Internet, com de desenvolupament
A més un any de suport tècnic. El preu de tot aquest paquet és de 59 €
El destacable d'aquesta adreça és que fa evident que el món Linux ja no és un sector per a experts en informàtica, amb ganes d'alliberar-se del monosistema
Examinat des el punt de vista econòmic, que és el que ens interesa, aquest producte ofereix moltes més opcions. que la seva competència, a un preu molt més baix.

.Per més informació fer click a la següent adreça: wmaster

EL CALDERO MAGICO

Pàgina molt recomanable. Analitza el fenomen del codi lliure des la perspectiva macro econòmica de la producció de programari, però sense perdre de vista aspectes importants, com el naixement d'aquest fenòmens des el punt de vista antropològic.
Podríem afirmar que és un estudi o reflexió sobre la producció de programari, però no com un fenomen aïllat, sinó com part de la indústria de programari.
Va analitzant i discutint diferents mites i il·lusions del mon de l'economia del programari, en especial la del codi lliure.
L'estudi introdueix nous conceptes, necessaris per a la reflexió, com ara:

• Cultura del regal dels desenvolupadors de codi lliure.
• Valor d'us d'un programa, que és el seu valor econòmic com a eina.
• Valor de venda d'un programa, que és el seu valor coma mercaderia de venda.
• No proporcionalitat entre el valor de venda del programari i el cost del seu desenvolupament.
• El preu que un consumidor de programari paga per un producte, està influït en gran manera pel valor futur del servei prestat per productor (manteniment, millores, etc.)

ATTACMADRID

Aquesta plana és la transcripció de la presentació de Toni Stanco a la reunió anual del Banc Mundial a Washington DC, al desembre del 2001. Defensa com argument central la adhesió dels països en vies de desenvolupament al moviment de programari lliure.
No com un moviment social per la llibertat d'aquestos països, sinó com una de les sortides econòmiques més realistes. Per formar les persones com a programadors no cal una inversió tan enorme com per crear una xarxa industrial. És una manera de buscar un tímid, però real, reequilibri entre les economies pobres i les dels països més desenvolupats.
La plana conté a més varies adreces referents al programari lliure, associacions de desenvolupadors , i d'altres relacionades amb el tema.

Per a més informació fer clic a la següent adreça: attacmadrid

SOFTONIC / LINUX

Hem cregut oportú fer referència una pàgina tan popular com Softonic.Que hi hagi tot una secció dedicada al programari Lynux, demostra la importància i la demanda que te el codi lliure a nivell d'usuari.És a través de l'implantació com creix l'ús, i a partit de l'ús, creix l'importància econòmica.>En aquesta pàgina és poden trobar programes de tots el àmbits, administració, educació i ciència, Internet, jocs, multimedia i disseny, productivitat, servidors, utilitats.

Per a més informació fer clic a la següent adreça: softonic / linux

MANDRAKE FORUM

El sistema operatiu Linux més popular és, sens dubte, el Mandrake. No és l'únic, però amb les seves diferents versions és el més popular. Aquesta plana presenta la seva última versió, la 8.0.
Ens descriu amb detall les millores que s'han fet amb camps com:

• Avantatges gràfiques.
• Senzillesa d'instal·lació.
• Compatibilitat.
• Sopors de maquinari.
• Assessorament i servei tècnic.

Per a més informació fer clic a la següent adreça: mandrake forum

CURS 2002-2003 (2on Semestre)

E.T. Informàtica de Sistemes